dimecres, de setembre 22

Thriller d'autor


El americano és l’intent de fer un thriller d'acció diferent i "d’autor", a partir de temps morts i on cobra especial rellevància la psicologia del protagonista. És una proposta arriscada resolta de forma irregular per Anton Corbijn, a qui s'ha d'agrair, no obstant, que en la seva segona pel·lícula se l’hagi jugat amb un film d'acció tan anticlimàtic i silenciós com aquest i no hagi mort en l'intent. Destacable també l’atreviment de George Clooney de posar-se en la pell d’un individu tan deliberadament poc carismàtic, tot i que el carisma natural que desprèn l’actor juga en molts moments a la contra, principalment pel que fa a la credibilitat del personatge.

El americano té algunes coses positives més, com ara la fotografia, cosa que era d’esperar tenint en compte els crèdits de Corbijn com a fotògraf i director de videoclips. Però no es pot negar que la localització en un poble pràcticament abandonat contribueix a crear una certa atmosfera mental, representant la soledat d’aquest personatge. També és interessant el suspens que es crea al voltant d’aquest especialista en armes refugiat en un perdut poblet italià, i treballant per una missió de la que se’n desvetllen els detalls en l’última seqüència. I la sensualitat que desprèn tot el conjunt és força suggerent. Però hi ha massa tòpics en l’argument. El desig d’assolir una vida normal on poder establir vincles sentimentals i les dificultats per deixar enrere els anys d’activitat clandestina són aspectes que resten força, per massa previsibles, a un exercici cinematogràfic que tot i això mereix certa atenció.

Crítica publicada a Capgròs

1 comentari :

Uff ha dit...

a mi em va donar la sensació d'estar veient una pel·lícula amb un guió previsible d'un curtmetratge.

És a dir, llarga i que no sorpren en cap moment. Allargant escenes, i amb coses incongroents com que en un poble tan petit on tothom es coneix i per la nit no hi ha cap mena de soroll, hi pot haver tota una persecució, trets, moto i cotxe corrents i ningú surt a mirar res. I la trama del capellà, posada en calçador. No t'expliquen cap personatge amb profunditat.. no ho sé, poques coses salvaria, la veritat.

Em va donar la sensació d'haver-la vist mentre la veia...