Nacho Cerdà, director de dos dels curtmetratges de terror de referència internacional com son Génesis i, sobretot, Aftermath, s’ha fet pregar abans de fer el salt a la direcció de llargs amb Los abandonados. L’espera ha servit per madurar un projecte que s’aparta del gore salvatge i radical del seu curt més celebrat i que s’acosta més al terror psicològic i a la nova fornada de cinema de fantasmes que han encetat els directors japonesos.
No costa trobar a Los abandonados certs punts de contacte amb el cinema de Kiyoshi Kurosawa pel que fa a la creació d’atmosferes misterioses, tot i que l’opera prima de Nacho Cerdà acabi tenint poc a veure amb les reflexions metafísiques del director de Cure. Los abandonados té força menys pretensions, però a canvi regala alguns bons moments de terror i, sobretot, algunes solucions visuals sorprenents que aconsegueixen de fer creïble un argument sobre dobles identitats amb greus riscos de caure en la inversemblança.
Los abandonados pateix les mancances de moltes obres primerenques i no es pot esperar ni de bon tros que acabi tenint la projecció que va aconseguir, en un altre nivell, el curt Aftermath. Però es percep com una obra digna i honesta que recorda, de passada, que Nacho Cerdà continua sent en el llargmetratge, i al costat de Jaume Balagueró, un dels nostres grans actius en el gènere fantàstic. Los abandonados constata, també, que l’aposta de la productora catalana Filmax en aquest gènere no ha estat tan inútil com de vegades es pot pensar veient segons quins dels seus productes.
Crítica publicada a Capgròs
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada