A las cinco de la tarde.
Eran las cinco en punto de la tarde.
En las esquinas grupos de silencio
a las cinco de la tarde.
¡ Y el toro solo corazón arriba !
a las cinco de la tarde.
Las heridas quemaban como soles
a las cinco de la tarde,
y el gentío rompía las ventanas
a las cinco de la tarde.
A las cinco de la tarde.
¡ Eran las cinco en todos los relojes !
¡ Eran las cinco en sombra de la tarde !
LORCA (deconstruït)
PINEDA/19.08.03/17:00
Activitat frenètica dutant tot el matí per donar els últims tocs al que serà decorat d'un dels plans de LA MALA EDUCACIÓN, la seva darrera i més ambiciosa pel·lícula. Una bústia grisa amb bandera espanyola, un seat 1500, dues motos de museu i diferents cartells per dissimular l'impacte del s. XXI acompanyen el modernista aparador de la pastisseria Mallol-117-anys-al-seu servei.
Desfilada de tècnics. Focos gegants, fitres, trípodes colossals, fins i tot un plafó negre per tapar el sostre-cel del carrer. La màgia del cinema... Llesta ja la càmera i un petit travelling d'acostament a la pastisseria i els seus temptadors "bollos" (serà un acudit), segons havia indicat d'almodóvar prèviament.
On és?
El nerviosisme creixia e mesura que s'acostava l'hora (les 4? les 5? les 6?). Al carrer Ciutadans, que estava ple d'ídems, no s'hi cabia. Una trucada. Just a les 5 de la tarda (hora torera)Almodóvar arribava en un Mercedes blau (com la rumba de Veneno, més o menys). Tot seguit nombrosos banrderillerus d'El Deseo i de la policia local van començar a retirar el personal. Crits (Peeeeeeeeedro), aplaudiments, flaixos, corredisses... un dels moments més esperats de l'estiu.
i els actors?
Però el rodatge no es pot considerar que comenci encara. NO. Ara toca que el míster supervisi tota la transformació de la pastisseria i el carrer. S'ho mira tot (tastarà els "bollos" de crema?), passeja pel set.
Peeeeeeeedro
Saluda al personal i desapareix.
I ara què? Sembla que estan rodant a dins. Confusió. No. Estan col·locant bé totes les safates de pastissos de l'aparador. Mentrestant algú comença a assajar. Sembla que són extres. L'especialista de la moto. No. És Alberto Ferreiro, el nou-chico-Almodóvar que, evidentment encara no s'ha revelat al món... serà durant la promoció de la pel·lícula.
(En un diari local, El Punt, camuflen la desconeixeça d'aquest fet i decideixen dir que és Gael García Bernal, i tan contents. El divertit és que els d'El Punt es confondran més quan descobreixin, com jo ara, que aquest jove actor té un paper clau a SOLDADOS DE SALAMINA... Sra. Márquez que aquesta peli és de la casa!)
Mentre en Ferreiro fa els seus "pinitos" en el món del motociclisme. comença l'assaig del moviment de la càmera. Moment en que Pedro torna aparéixer, bànol vermell d'Elle en mà, perquè el glamour no s'ha de perdre ni a Pineda. No cal dir que el director-més-internacional-de-la-cinematografia-espanyola es curra durant el rodatge aquest títol. Observa, suggereix, canvia, prova, segueix cada gest de cada actor.
Per art de màgia apareix Javier Càmara disfressat - i ho dic sense ànim d'ofendre a ningú- de "mariposón-setentero-glamuroso-i-amb-melenes". Uf. Sembla que és el que realment es menja el bollos (serà l'acudit?) i s'ha fixat en el motero que, ves per on, sembla bastant xapero. No sé. La història que t'imagines partint d'aquí, personalment, no sembla massa innovadora. Però... el manxeg explica/embolica part de l'argument a la web del film: Tres son las visitas que se superponen y componen la trama, siempre en forma de triángulo. La primera es una visita al pasado (dos niños conocen la amistad, el cine y el miedo en un colegio religioso a principio de los años 60. El cura que les da clase de literatura es testigo y parte de estos descubrimientos). Los tres personajes vuelven a encontrarse dos veces más, a final de los años 70 y en el 80, y ocurren muchas cosas tremendas, que no pienso desvelar antes de que se estrene la película, el próximo año.
Jo, com els toros, m'ho miro "des de la barrera" i espero. "Siento", ningú millor que el mateix almodóvar per explicar els meus sentiments, "siento una especie de calma letal, que no es otra cosa que terror agazapado".
ESTRENA: MARÇ 2003
POSTDATA
BARCELONA/20.08.03 - Premiere de DESCONGELATE
Gentilesa de Radio4 i el Periódico, vaig a veure DESCONGÉLATE (pel·lícula simpàtica però sense ambicions, correctament escrita però més bé interpretada), amb l'esperança de tornar a respirar el mateix aire que Pedro Almodóvar, ja que és el productor. Però no. No estem de sort. Per l'estrena només apareixen el simpàtic tàndem de directors, una divertida Loles León (jo-no-vull-cantar-però-si-insistiu...), la reivindicativa Candela Peña ("los estrenos no dan dinero"), un molest Pepón Nieto i Rubén Ochandiano (que es pixava. Si, si). Bé doncs, tot i que off the record es deia que el manxeg apareixeria
On és?
La veritat és que no vam provar d'anar a Luz de gas ("a tomar una copita por DESCONGELATE y el cine español"). Estava clar queallà tampoc hi seria. No pots recolzar una pel·lícula on apareix un productor anomenat com tu. Aleshores em va venir una de les frases del film: "Me las pagarás, Pedro".
