Martin McDonagh és un dramaturg de nova fornada i clara influència cinematogràfica que després d’una exitosa incursió en el món del curtmetratge –va guanyar un Oscar pel curt Six Shooter- acaba de fer el salt a la direcció de llargs amb Escondidos en Brujas. Tot i les influències evidents de Quentin Tarantino i dels germans Coen, entre d’altres, McDonagh aconsegueix signar una obra amb personalitat pròpia, que destaca per enginyosos diàlegs, un humor tirant a absurd i una violència extrema que cap al final va tenyint la pel·lícula d’un to negríssim.
En la seva posada de llarg, McDonagh ha comptat amb un repartiment integrat per actors d’alt nivell, com el versàtil Colin Farrell i Brendan Gleeson, en els papers de dos sicaris refugiats a Brujas. A la ciutat belga esperen les ordres d’un cap mafiós, que es tradueix en una breu però destacada aparició d’un Ralph Fiennes fabulosament embogit. La seva entrada en escena desencadena un violent bany de sang que fa d’aquesta pel·lícula, que manté durant la primera hora el to de comèdia, una interessant nova mostra del cinema negre de marca britànica.
Brujas es converteix en aquest film en un personatge més de la trama i en blanc d’alguns dels acudits que amaneixen aquest film d’un humor absurd molt tarantinià. McDonagh introdueix també alguns apunts sobre el sentiment de culpa que turmenten el personatge de Colin Farrell, i que resulten un interessant contrapunt dramàtic a una pel·lícula que, sense fugir-ne del tot, es resisteix contínuament a caure en les còmodes solucions del gènere.
Crítica publicada a Capgròs
