Així va anar la retransmissió radiofònica dels Oscars.
Technorati Tags: cinema
dimarts, de febrer 27
dilluns, de febrer 26
Passió pel cinema
Ja sabeu què penso de Infiltrados, però si els meus arguments no us acaben de convèncer, també podeu llegir els que Jordi Costa defensa a El País. Malgrat tot, he de reconèixer que vaig celebrar que l'Oscar anés a parar a mans de Martin Scorsese. Igual que ho van celebrar els que ahir omplien la platea del Kodak Theather i que van esclatar en una ovació espontània i sentida. Aquest Oscar arriba tard i malament, això és indiscutible. Enrera queden els lletjos imperdonables a obres tant emblemàtiques com Taxi Driver, Toro Salvaje o Uno de los nuestros. Però també està clar que si algú s'ha merescut mai aquest premi és Martin Scorsese, i al capdavall, que importa si aquest Infiltrados sigui un dels seus films menors. Perquè el d'ahir no va ser un simple Oscar a la millor direcció de l'any. Ahir es va reconèixer la més absoluta i voraç passió pel cinema. Una passió que ningú com Scorsese ens ha sabut encomanar.
Technorati Tags: cinema
diumenge, de febrer 25
Tot a punt
Falten molt poques hores perquè comenci la gala d'entrega dels Oscars. A Hollywood ja ho tenen pràcticament tot a punt i nosaltres a Mataró, també. Des de dos quarts d'una i fins que sapiguem el nom de la millor pel·lícula de l'any, la gent de SONALCINE estarem al peu del canó, retrasmetent la cerimònia en directe des de la sala Privat i per Mataró Ràdio. Ens podeu seguir venint a Privat (carrer Carrasco i Formiguera, 32), a través de la sintonia 89.3 i per internet, clicant aquí. Aquest any no teniu excusa...
Technorati Tags: cinema
Making Oscars: la cosa nostra
Penélope Cruz, candidata a l'Oscar a millor actriu pel seu paper a Volver, de Pedro Almodóvar.
Guillermo del Toro i Maribel Verdú, director i protagonista d'El laberinto del fauno, nomiada a millor pel·lícula estrangera, acompanyats per Florian Henckel-Donnersmarck, director de La vida de los otros, candidata alemanya a la mateixa categoria.
A la filera de dalt, el tercer per la dreta, Javier Fesser, director del curtmetratge Binta y la gran idea; a la filera de baix, el primer per la dreta és Borja Cobeaga, director de Éramos pocos, acompanyats per la resta de directors dels curmetratges nominats.
Technorati Tags: cinema, oscars
Making Oscars: la festa del governador
El xef Wolfgang Puck ha estat l'escollit -i ja fa tretze anys- per preparar el menú que se servirà a la famosa festa del Governors Ball que se celebra després de la cerimònia. S'hi espera l'assistència de 1650 convidats i entre d'altres productes, se serviran 3200 hamburgueses en miniatura de vedella de Kobe i 4600 oscars de xocolata. El vi que servirà serà el de les vinyes Sterling, de la vall de Napa.
Technorati Tags: cinema, oscars
Making Oscars: Meet the Oscars
Tant a Nova York (Times Square) com a Los Angeles (Hollywood & Highland Center) han fet una exposició en què s'exposaven cinquanta de les estatuetes que s'entregaran aquesta nit durant la gala dels Oscars. La mostra, titulada Meet the Oscars, oferia també la possibilitat d'agafar una de les estatuetes i fer-se una foto per a la posteritat, tal i com va fer el noi que il·lustra el post.
Technorati Tags: cinema
dissabte, de febrer 24
Making Oscars: la catifa vermella
A Los Angeles ja està pràcticament tot a punt perquè comencin a desfilar les estrelles en el seu camí cap al Kodak Theather...
...és la coneguda catifa vermella
Els operaris instal·len els Oscars gegants que donen la benvinguda...
Oscars de pega que demà "donaran el pego".
Technorati Tags: cinema, oscars
divendres, de febrer 23
Bacallà de Quaresma 2.0
En Carnestoltes ja jeu i la Vella ja regna i a l'Espai Isidor hem desenpolvat les receptes bacallaneres per a oferir-vos la segona edició de l'especial culinari de Quaresma, amb una durada previsible de set setmanes.
Iniciem aquest especial amb tot un "must": BACALLÀ A LA LLAUNA
Ingredients (per a dos): 330 grams de bacallà dessalat, 3 tomàquets madurs, 2 alls esclafats, pebre vermell dolç, julivert, farina, oli, farina de galeta
Preparació: Enfarinem el bacallà dos cops i el fregim. Reservem el bacallà (amb paper de cuina per escórrer l'oli). En la mateixa paella sofregim el tomàquet, l'all, el pebre vermell, el julivert i una punteta de sal.
En una safata (o llauna) per anar al forn, posem el bacallà i el cobrim amb la salsa. Espolsem el bacallà amb una mica de farina de galeta per sobre i posem al forn durant deu minuts i ja podrem servir.
Technorati Tags: cuina
dijous, de febrer 22
Targeta de presentació
Koldo Serra supera amb resultats desiguals el pas del curt al llargmetratge amb Bosque de sombras. Serra debuta amb un inquietant exercici d'estil ben resolt visualment, però massa coix en el relat com per poder-lo considerar la gran opera prima que es podia esperar del director del premiadíssim curtmetratge El tren de la bruja.
També és cert que les expectatives eren molt elevades, ja que poques vegades un debutant compta amb el favor d'una gran estrella com Gary Oldman. L'actor britànic, a més, està acompanyat per un planter d'actors encapçalat per un esplèndid Lluís Homar -quin gran actor que tenim i que no aprofitem mai prou-, el correcte Paddy Considine i les guapíssimes Virginie Ledoyen i Aitana Sánchez Gijón, que en conjunt presten el seu talent a una pel·lícula que deu molta part de la seva credibilitat a les interpretacions dels actors. Uns actors que s'han sabut creure una història francament insubstancial.
Serra defineix la seva pel·lícula com un thiller rural amb ecos de western i és ben cert que el codis d'aquests gèneres són ben presents al film, com també les influències del cinema dels anys setanta d'Arthur Penn i companyia. Però queda molt poc on gratar sota una suggerent posada en escena que converteix els boscos navarresos en una presència poderosa, gairebé un personatge més d'una història inexistent. The backwoods es deixa veure com un interessant exercici d'estil de creació de tensió -amb el pretext d'una caçera humana-. Afortunadament també és la demostració que fer el salt del curt al llargmetratge i no morir en l'intent és possible. Però sobretot, la pel·lícula de Koldo Serra serveix com a prometedora però encara vacil·lant targeta de presentació.
Technorati Tags: cinema
dimecres, de febrer 21
Oscar faraònic
Us recomano que visiteu, si no ho heu fet ja, el Museu d'Art Egipci de Barcelona. És un museu molt acollidor i molt ben muntat, i que sap treure partit de les peces de la col·lecció amb interessants exposicions temporals i visites guiades diurnes i nocturnes molt amenes i didàctiques. En una d'aquestes visites guiades van explicar una anècdota sobre el deu Ptah, senyor de la màgia i deu dels arquitectes i artesans, i que es representa habitualment tal i com veieu a la foto.
Doncs resulta que als anys vint, coincidint amb el descobriment de la tomba de Tuthankhamon, els americans van descobrir l'Egipte faraònic. L'egiptomania va causar furor i van ser molts els que es van llençar al col·leccionisme de peces d'art egipci. Al museu de Barcelona podeu veure algunes de les joies egipcies que van formar part de la col·lecció privada de la dona de Rodolfo Valentino, per exemple. I és que a Hollywood va ser on l'egiptomania va ser més intensa. D'aquesta època daten, per exemple, les primeres pel·lícules sobre Cleopatra i és als anys vint quan es comencen a entregar els premis Oscar. I segons expliquen en el Museu Egipci, tot i que no està confirmat, els creadors de la figureta daurada s'haurien pogut inspirar en la representació de Ptah per dissenyar la mítica figureta daurada. Sigui veritat o no, aquí teniu les dues imatges per comparar i extreure conclusions.
Technorati Tags: cinema
dimarts, de febrer 20
El cinema xinès desperta
Sanxia haoren (Still life), de Jia Zhang-Ke, va guanyar el Lleó d'Or a la passada edició de la Biennale de Venècia.
A la foto, Tu Ya Da Hun Shi (La boda de Tuya), de Wang Quan’an, Ós d'Or a la recent edició del festival de Berlín.
Xina desperta. I el seu cinema, també.
Technorati Tags: cinema
dilluns, de febrer 19
Una dona amb problemes i un misteri
INLAND EMPIRE -sempre tot en majúscules- capgirarà les cartelleres a partir del 23 de febrer.
Benvinguts al món nonsense de David Lynch.
Technorati Tags: cinema
Moi meme
Encara tenia pendent el meme que em va passar en Francesc, aquell de les cinc coses que no sabeu de mi. M'ha costat una mica perquè jo crec que en el blog més o menys tot va sortint d'una manera o d'una altra, però vaja, un meme és un meme així que aquí el teniu...
1.El dibuix que il·lustra aquest post és un retrat que em va fer la Pilarín Bayès, tot i que ara no m'hi assemblo gaire perquè porto el cabell curt. A la Pilarín Bayès la vaig entrevistar l'any 2001 per la revista La Pipa, que s'editava a Granollers. Per això em va dibuixar fumant, no us penseu que tinc aquesta afició... Tinc un record molt especial d'aquella entrevista: va ser el 27 de desembre del 2001 a casa de la Pilarín, a Vic, una masia preciosa envoltada d'arbres i que a més, aquell dia, estava tota coberta de neu. Vam estar xerrant més de dues hores però ens hi hauriem quedat tot el dia, perquè la Pilarín és encantadora. I a sobre després em va regalar contes seus i fins i tot un fuet de Vic!
2. Vaig conèixer la meva parella en una tertúlia de cinema. :)
3. No acostumo a demanar autògrafs quan em topo amb algun famós, em moro de vergonya, però tot i això en tinc alguns de curiosos, per exemple el d'en Derek Jacobi (l'actor de Jo, Claudi), i també de dos Monty Pythons mítics, Terry Gilliam i Michael Palin (me'l vaig trobar a Amsterdam).
4. M'encanta cuinar, em distreu i em relaxa.
5. Soc sòcia de Greenpeace
Apa, feina feta!
Technorati Tags: meme
divendres, de febrer 16
Madonna Pe
Guapíssima aquesta fotografia que ha fet el polèmic fotògraf Andrés Serrano de Penélope Cruz, gairebé com una Madonna. La fotografia forma part de l'especial fotogràfic del NY Times, en el qual hi podeu trobar estampes de molts dels actors i actrius que opten als Oscars, i d'altres que no, però que han estat notícia cinematogràfica aquest any.
Technorati Tags: cinema
dijous, de febrer 15
Gran gala (Work in progress)
Amics i amigues,
el proper diumenge dia 25 de febrer la gran festa del cinema NO tindrà lloc al Kodak Theathe de Los Angeles, no... La gran gala dels Oscars de Hollywood es viurà en viu i en directe, amb gran emoció i molt més glamour a la Sala Privat de Mataró, des d'on la gent del programa SONALCINE de Mataró Ràdio retransmetrem EN GLORIóS i DESVETLLAT DIRECTE l'emblemàtica cerimònia.
Estem pulint els detalls però ja us podem avançar que des de dos quarts d'onze fins a dos quarts d'una de la matinada farem un especial de Bandes Sonores d'Oscar per anar escalfant motors, i a partir de les 12:30 començarà un programa en directe des de Privat obert a la participació dels oients i del públic assistent, entre els quals sortejarem una colla de premis molt, però que infinitament molt més interessants que l'estatueta del senyor daurat i calvet.
Continuarem informant.
Technorati Tags: cinema
...ell és Jackson Pollock
Justament ahir que parlava de Pollock em vaig topar amb aquesta il·lustració que Norman Rockwell va fer per la portada del Saturday Evening Post. Es titula The Connoisseur i és de l'any 1962, i me'l vaig trobar en aquest llibre de Taschen.
Technorati Tags: cinema
dimecres, de febrer 14
Jo soc Jackson Pollock, tu ets Jackson Pollock...
La Vanguardia Digital es fa ressò avui d'un curiós documental projectat a la recent edició del festival de Sundance. Es titula My kid could paint that i gira al voltant d'una nena de quatre anys que pinta uns quadres que han estat comparats amb Pollock i altres expressionistes abstractes, i que s'han exposat i venut per més de 250.000 dolars. La criatura, que ara té set anys, es diu Marla Olmstead i sembla ser que és víctima de l'ambició i l'explotació dels seus pares, que l'han convertit ben bé en una mona de fira. Però el cas és que la seva història ha arribat al cinema amb un documental dirigit per Amir Bar-Lev que distribuirà internacionalment Sony Pictures. En aquesta web podeu veure la obra de la petita pintora i jutjar per vosaltres mateixos.
Curiosament, l'any passat es va estrenar als Estats Units un altre documental, aquest titulat Who the fuck is Jackson Pollock, que explicava un altre cas curiós: el d'una dona de 73 anys que va pagar el mòdic preu de cinc dòlars per un quadre que venien en un local benèfic de San Bernadino (Califòrnia), i que va regalar a una amiga perquè el fes servir de diana pels dards. Però el quadre va resultar ser obra de l'amic Pollock i el seu valor, de més de 50 milions de dòlars. Evidentment, la senyora de 73 anys no tenia ni idea de qui collons és Jackson Pollock. Harry Moses, guionista de sèries como Hechizo de luna i Canción triste de Hill Street, va convertit la frase de la senyora en el títol de la seva pel·lícula.
I així ja tenim dos documentals que, amb referència directa o indirecta a Jackson Pollock, conviden a reflexionar sobre els límits de l'art contemporani, l'elistisme, els interessos comercials que hi ha al darrera, etc, etc, etc...
Sempre podeu completar la sessió amb aquell discretíssim biopic sobre Jackson Pollock que va protagonitzar Ed Harris, i que deixava prou clares les (poques) intencions de l'artista de comunicar res amb la seva obra.
Technorati Tags: cinema
Noir a la tailandesa
Un noir digne de Dashiell Hammett vist des de l'òptica oriental, això és Invisible Waves, una pel·lícula vista al BAFF passat i que s'havia quedat al tinter. Es tracta d'una producció panasiàtica dirigida per un dels noms claus del cinema tailandès, Pen-ek Ratanaruang, sota un nou concepte de fotografia expressionista made in Christopher Doyle (col·laborador etern de Wong Kar Wai) i muntada seguint la cadència marcada per l'anar i venir de les onades.
Aquest mateix anar i venir és el que mou el protagonista, l'omnipresent i sempre atractiu Tadanobu Asano, que interpreta a un cuiner que també és l'home de confiança d'un mafiós de Hong Kong. Però el cuiner caurà en desgràcia, com no podria ser d'una altra manera, quan s'enamori de la dona del mafiós, i després de matar-la -per encàrreg- es refugia en un Phuket post-tsunami on el comença a empipar un missatger de la màfia. Abans, en el vaixell que el portarà a Tailàndia, es toparà amb una autèntica dona fatal, Noi (Hye-jeong Kang, l'actriu coreana que vam descobrir a Old boy), que l'empenyerà a la deriva existencial en el més pur estil sirena del Mississipi.
El film barreja la poètica amb una certa violència i un humor absurd gairebé "tatinià". Però sobretot, destaca la forma com Ratanaruang encaixa sense traumes els elements propis i els llocs comuns del noir occidental en una narrativa abstracta, plena de temps morts i silencis absolutament orientals. És aquesta suggerent mescla la que deixa un reposat rastre en la retina, molts mesos després d'aquell primer impacte.
Technorati Tags: Baff, cinema
dimarts, de febrer 13
A tot gas per Hong Kong
La pel·lícula més taquillera a Hong Kong l’any 2005, Initial D, adapta un popular comic manga japonès del mateix títol i que gira al voltant d’un jove que somia en convertir-se en un campió de carreres de cotxes “urbanes”, per definir-les d’alguna manera. Està clar que el referent immediat d’aquesta cinta a Occident és la saga d’A todo gas; però el film asiàtic deu el seu espectacular èxit de públic a altres motius. Per exemple al seu protagonista Jay Chou, una estrella del canto-pop que es va estrenar com a actor en aquesta cinta, en la qual comparteix repartiment amb el veteraníssim Anthony Wong i algunes joves promeses, com Edison Chen (que veurem ben aviat a La maldición 2).
Un altre argument a favor de la pel·lícula és que ve signada pels responsables de la saga Infernal Affairs -aquella obra que ha tret a Martin Scorsese de la misèria-, tot i que Inicial D no es pot dir que estigui al mateix nivell. Es tracta més aviat d’una pel·lícula més pensada de cara a un públic força més específic, el dels adolescents i amants de l’automobilisme principalment. Els que no encaixeu en aquests perfils podeu trobar un cert interès en l'aspecte visual del film, amb una planificació i un muntatge que intenta reproduir en cinema el llenguatge propi del còmic original. Les carreres, trepidants i espectaculars com és d'esperar, representen el punt de major interès d'un film amb molt poca història per explicar.
Technorati Tags: cinema
dijous, de febrer 8
En busca de l'Oscar
Will Smith aconsegueix la seva segona candidatura a l'Oscar per una realment notable interpretació a En busca de la felicidad, un melodrama de línies convencionals i bona factura que té en la interpretació del seu protagonista el seu principal actiu.
En la seva primera incursió al cinema de Hollywood, el director italià Gabrielle Muccino (responsable de l’exitosa El último beso) no sembla haver-se deixat endur per l'ensucrament i l'amanerament habitual en aquest tipus de productes oscaritzables, i aconsegueix mantenir una certa sobrietat fins i tot en les inevitables seqüències de mocador. També s'agraeix que Will Smith hagi sabut deixar de banda el seu rol de simpàtic i bromista i aconsegueixi construir un personatge entranyable per a l'espectador sense acudits, afectacions i histrionisme. L’actor ha pogut recolzar-se en un inesperat aliat, el seu fill de cinc anys que s’estrena davant les càmeres amb una seguretat sorprenent.
Com tantes altres, aquesta pel·lícula suporta el pesat llast del «basat en fets reals», condició que obliga a deixar de banda els defectes del personatge i ressaltar-ne les virtuts. És obvi també que En busca de la felicidad no té cap intenció crítica ni de denúncia social, però tot i això s’agraeix l’intent de Muccino de retratar el revers de l’opulenta era Reagan. Ho fa mostrant les dificultats econòmiques del personatge però, sobretot, contraposant una impactant imatge de centenars d’indigents fent cua davant un alberg a la del moviment nerviós dels brokers, viva estampa del triomf del capitalisme.
Technorati Tags: cinema
dimarts, de febrer 6
Fantasia i consum
Dissabte dia 3 vam fer una expedició fins a Mollet, on aquest passat cap de setmana s'ha celebrat el Festival de Cinema Asiàtic Hannya. El certamen, que a l'espai Isidor vam descobrir l'any passat, en només quatre edicions sembla haver consolidat un públic força fidel gràcies a una programació reduida però de bon nivell i gran interès.
La sala del Mercat Vell estava pràcticament plena per veure Paprika, una autèntica joia del manga obra d'un dels grans animadors nipons del moment, Satoshi Kon. El director de Perfect blue i Millenium Actress porta molt lluny el surrealisme ja present en els seus films anteriors en una pel·lícula que desborda imaginació, energia i talent pels quatre costats.
L'argument gira al voltant d'un invent científic que permet gravar els somnis de les persones en imatges, una coartada perfecte per barrejar realitat i ficció en un film que tan aviat recorda a Desafio total com a Matrix o remet directament al món oníric de David Lynch i fins i tot de Michel Gondry.
Però Paprika és molt més que una col·lecció de cites il·lustrades; amb aquest fascinant festival d'imatges el director també construeix un discurs crític a voltant de la capacitat inhibidora de la societat del consum: què simbolitza sinó la pesada rua d'objectes inútils que, com a trist leit-motiv del film, es va apoderant dels somnis dels humans? I en contraposició, un cant al cinema com una via per il·luminar i alliberar els humans i les seves fantasies.
Technorati Tags: cinema
diumenge, de febrer 4
Indigne remake
El director Kiyoshi Kurosawa és un dels principals responsables de l’onada de terror japonesa que en els darrers anys inunda les pantalles cinematogràfiques d’arreu del món. Temes com l’aïllament i la incomunicació en un món cada vegada més tecnificat han centrat bona part de la seva filmografia, en la qual té un lloc destacat Kairo. El film, ple de ressonàncies sociològiques i metafísiques, adverteix del risc que el «mal» ús de les tecnologies ens faci perdre el contacte amb els altres, fins aillar-nos del tot i convertir-nos en poc més que ànimes en pena. Però a banda, Kairo és un notable exemple cinema de gènere de terror. Buscant a Orient la inspiració que permeti renovar el gènere també a Hollywood, la companyia dels Weinstein ha decidit impulsar un remake d'aquest film.
L’encàrrec ha recaigut en el desconegut Jim Sonzero que, al costat del guionista Stephen Susco, ha aconseguit reduir a la mínima expressió tota la càrrega filosòfica i totes les reflexions al voltant de la solitut i la incomunicació. Aquest Pulse protagonitzat per ídols de sèries televisives ha quedat convertit en una vulgar pel·lícula juvenil d’ensurts, més propera a les sèries de Viernes 13 o Pesadilla en Elm Street que a la nova onada de terror més adulta.
L’únic interès d’aquest Pulse radica en el seu espectacular desplegament d’efectes especials, que han permès crear uns fantasmes i esperits terroríficament realistes, però que més enllà de l'efectisme -reforçat amb el vell truc del cop musical- del no serveixen per donar al film una mínima dignitat.
Technorati Tags: cinema
dijous, de febrer 1
No hi ha Goya sense Yoga
Divuitena edició dels YoGa (2007)
El col·lectiu Catacric, anònim i mutant, es va reunir la nit del 30 de gener, a un cèntric lloc de Barcelona, per a atorgar els seus 18º Premis YoGa al pitjor de la producció cinematogràfica de l'any 2006.
Cinema estranger
Peor pel·lícula: YoGa Plastoon a WORLD TRADE CENTER, de l'Oliver Stone.
Peor director: YoGa Pepito Piscinas a M. NIGHT SHYAMALAN, per La joven del agua .
Peor actor: YoGa El flautista de Amelie, a TOM HANKS, per El código Da Vinci.
Peor actriu: YoGa Yo soy la SHARI, a la STONE per Instinto básico 2.
Cine espanyol
Peor pel·lícula: YoGa Todos los hombres de Pedro J., a GAL, de Miguel Courtois.
Peor director: YoGa Vaya par de gemelos, al MARC RECHA i el seu germà, per Dies d'agost.
Peor actor: YoGa Maja adentro, al JAVIER BARDEM, per Los fantasmas de Goya.
Peor actriu: YoGa A la triste ARIADNA GIL, per Alatriste, Bienvenido a casa y El laberinto del fauno.
Especials
YoGa Aquellos chalados en sus locos caballos a la sobredosi de TIRANTE EL BLANCO, LOS BORGIA i HÉROES DE CABALLERÍA .
YoGa Babel al PÈSIM DOBLATGE d'actors espanyols a altres llengües autonòmiques.
YoGa Adéu als calientabanquillos a l'inminent tancament de l'ARENAS, cinema gai de Barcelona.
Un dels nostres
YoGa Bajo las aguas in-tranquilas de Sitges a l'ÀNGEL (multi) SALA
Technorati Tags: cinema
Subscriure's a:
Missatges
(
Atom
)
