divendres, de desembre 31

Humor negre



Hi ha feines que necessàriament han de deixar seqüel·les psicològiques en aquells que s’hi dediquen. Charles Addams, que durant un temps es va dedicar a retocar les fotografies de crims i assassinats diversos per a una revista de detectius, va desenvolupar un extrany sentit de l'humor que el convertirien en un dels noms claus de l'humor gràfic. Clar que també hi va tenir a veure un innat talent artístic i l’oportuna intervenció de l’editor en cap de la mítica revista The New Yorker que, un bon dia, va proposar-li a Charles Addams que deixés el sòrdid món del retoc de la fotografia criminal i es dediqués a l’humor il·lustrat, aquell amb que ja havia despuntat quan encara en un adolescent.

I així Chas Addams va començar a dibuixar les anomenades one liner, aquell tipus de tira còmica que consta d’una sola vinyeta i una única frase que li dóna autèntic significat. Vinyetes que Addams va carregar fins a extrems insospitats d’un finíssim humor negre i d’un mal gust encantador, que arriba al seu màxim exponent amb les històries de la Familia Addams. Gómez, Morticia i companyia, de fet, només van aparèixer a trenta de les més de 1300 il·lustracions que faria per The New Yorker -moltes de les quals es poden llegir en el maravellós volum que ha editat Valdemar, però amb l’impuls televisiu primer i cinematogràfic després, els Addams -Charles inclòs- van aconseguir convertir-se en els freaks més famosos del món.